Vilaweb, 9 de mayo de 2003
MONTSE FRANCISCO
Dicen que Luis Llach está de moda a pesar de que hace treinta años que se arrastra -en el buen sentido de la palabra- por los escenarios. Ayer, cuando Julia Otero le entrevistaba en La columna, el cantautor explicaba que, habiendo hecho 55 años, las articulaciones ya no responden de la misma manera que treinta años atrás, como tampoco, añadía, "la titoleta" -políticamente correcto sería el órgano sexual masculino. Llach, que hizo subir los colores a Otero, lo dijo con toda naturalidad y la verdad es que el comentario no quedó fuera de lugar teniendo en cuenta la espontaneidad con que la entrevistadora plantea habitualmente las preguntas. El cantante de Porrera, con una sonrisa en los labios, unió su reciente aniversario con los años que hace que es observador de la realidad catalana. Su desgaste físico -no entraremos a valorar el aparato reproductor- afortunadamente no ha dañado nada de nada su espíritu combativo ni la visión optimista que tiene del país. Es más, Llach animó a los catalanes a reavivar el combate para cambiar el rancio panorama político catalán. Y es verdad, como dijo, que hay cosas que han cambiado, pero su visión quizás es demasiado optimista. Como decía él mismo hace veinte años, «hemos de ir más lejos, más lejos del mañana que ahora ya se acerca», y hay que recordar: «y cuando seamos liberados, tengamos bien presente no pararnos». Creo que todos juntos nos hemos parado demasiado pronto.
Acontentar-se amb poc
Diuen que Lluís Llach està de moda malgrat que fa trenta anys que s'arrossega -en el bon sentit de la paraula- pels escenaris. Ahir, quan Júlia Otero l'entrevistava a La columna, el cantautor explicava que, havent fet 55 anys, les articulacions ja no responen de la mateixa manera que trenta anys enrere, com tampoc, hi afegia, la titoleta -políticament correcta seria l'òrgan sexual masculí- Llach, que va fer pujar els colors a Otero, ho va dir amb tota naturalitat i la veritat és que el comentari no va quedar fora de lloc tenint en compte l'espontaneïtat amb què l'entrevistadora planteja habitualment les preguntes. El cantant de Porrera, amb un somriure als llavis, va lligar el seu recent aniversari amb els anys que fa que és observador de la realitat catalana. El seu desgast físic -no entrarem a valorar l'aparell reproductor- afortunadament no ha danyat gens ni mica el seu esperit combatiu ni la visió optimista que té del país. És més, Llach va animar els catalans a revifar el combat per canviar el ranci panorama polític català. I és veritat, com va dir, que hi ha coses que han canviat, però la seva visió potser és massa optimista. Com deia ell mateix fa vint anys, «hem d'anar més lluny, més lluny del demà que ara ja s'acosta», i cal recordar: «i quan serem deslliurats, tinguem ben present no aturar-nos». Crec que tots plegats ens hem aturat massa aviat.