VilaWeb, 26 de junio de 2002

TEIA BASTONS

Karlos Arguiñano es troba en plena campanya de promoció, però no d'un nou plat com es podria pensar d'un cuiner, sinó d'una pel·lícula. I és que aquest cuiner polifacètic és el millor exemple de com saber treure profit d'un èxit televisiu. No solament va triomfar a l'Estat espanyol, sinó que després es va llançar a fer les Amèriques amb programa propi a l'Argentina i, últimament, amb l'objectiu de fer el salt als Estats Units. Fa uns dies va visitar Júlia Otero a La columna i es va trobar amb un escenari perfecte per fer una demostració de la simpatia que se suposa que li ha fet guanyar tants seguidors els últims anys. Però la veritat és que de tant fer-se el graciós, resulta embafador. Es nota que representa un personatge, i no és creïble. Es tracta de vendre un producte i per aconseguir-ho ha de posar-se els clients a la butxaca sigui com sigui. Però la sensació que transmet és que al darrere de tot plegat ja no hi queda gaire res més que un excel·lent relacions públiques. El personatge que interpreta l'ha superat de tal manera que ara ja el que menys importa és si és o no un bon cuiner, perquè per sobre de tot hi ha l'espectacle.