Diario Avui, 16 de noviembre de 2003

Artículo original en catalán

Eva Piquer

Dicen que era un marido que se pasó un buen rato preguntándose dónde carajo debía guardar la nevera su mujer y, después de meditarlo mucho, pensó mirar en la cocina, que creía recordar que quedaba al fondo del pasillo. Cuando finalmente encontró la nevera y la abrió, le fue imposible localizar el tetrabric de la leche dentro de la "nevera de la mujer".

Desesperado, bajó al bar a desayunar. Me vino a la cabeza esta anécdota (contada por Isabel-Clara Simó en el libro Queridos hombres) el viernes por la noche, mientras miraba el programa Cosas que pasan dedicado a las cosas de casa. Es decir, al fracaso del reparto de las tareas domésticas, que todavía recaen en las mujeres: que trabajen fuera del hogar no les libera de poner lavadoras ni de organizar la intendencia familiar.

Olvidemos los actos de cualquier color político de la campaña electoral. El mejor mitin de los últimos quince días lo dio Julia Otero en el plató de Josep Cuní, reivindicando la feminización de los horarios laborales y la necesidad de destinar una parte del tiempo diario a la familia. "Los hombres no tienen prisa por llegar a casa. Cuanto más tarde llega un hombre a casa, mas garantías tiene de encontrar los niños bañados, cenados y, con un poco de suerte, dormidos", dijo la periodista, que no renuncia a hacer de madre a pesar de su indudable ambición profesional. Gracias, Julia, por dar la cara en nombre de tantas mujeres que cargan el peso de la doble jornada.

Cuní preguntó a los espectadores si el hombre es incapaz de hacer las labores de casa por naturaleza (opción a) o por caraduras (opción b). El enunciado ya era, evidentemente, una provocación. "Somos incapaces por caraduras, decir otra cosa sería de muy caraduras", admitió el actor Jordi Sánchez, con toda la razón del mundo.

Al menos el programa sirvió para remover alguna conciencia masculina. Una mujer envió un mensaje que decía: "¡Mi marido está lavando los platos! ¿Por qué no hacen el debate cada día?"

 


Artículo original en catalán:

El millor míting
Diario Avui, 16 de noviembre de 2003

Eva Piquer

Diu que era un marit que es va passar una llarga estona preguntant-se on caram devia guardar la nevera la seva dona i, després de rumiar molt, va pensar de mirar a la cuina, que creia recordar que quedava al fons del passadís. Quan finalment va trobar la nevera i la va obrir, li va ser impossible localitzar el tetrabric de la llet dins la "nevera de la dona".

Desesperat, va baixar al bar a esmorzar. Em va venir al cap aquesta anècdota (explicada per Isabel-Clara Simó en el llibre Estimats homes) divendres a la nit, mentre mirava el programa Coses que passen dedicat a les coses de casa. És a dir, al fracàs del repartiment de les tasques domèstiques, que encara recauen en les dones: que treballin fora de la llar no les allibera de posar rentadores ni d'organitzar la intendència familiar.

Oblidem els actes de qualsevol color polític de la campanya electoral. El millor míting dels últims quinze dies el va fer Júlia Otero al plató de Josep Cuní, reivindicant la feminització dels horaris laborals i la necessitat de destinar una part del temps diari a la família. "Els homes no tenen pressa per plegar. Com més tard arriba un home a casa, més garanties té de trobar els nens banyats, sopats i, amb una mica de sort, adormits", va dir la periodista, que no renuncia a fer de mare tot i la seva indubtable ambició professional. Gràcies, Júlia, per donar la cara en nom de tantes dones que carreguen el pes de la doble jornada.

Cuní va preguntar als espectadors si l'home és incapaç de fer les feines de casa per naturalesa (opció a) o per penques (opció b). L'enunciat ja era, evidentment, una provocació. "En som incapaços per penques, dir una altra cosa seria de molt penques", va admetre l'actor Jordi Sánchez, amb tota la raó del món.

Almenys el programa va servir per remoure alguna consciència masculina. Una dona va enviar un missatge que deia: "El meu marit està rentant els plats! Per què no feu el debat cada dia?"


Política de Privacidad Política de Cookies © 1998-2024 juliaotero.net