Diario Avui, 17 de abril de 2002

Artículo original en catalán

Eva Piquer

Xavier Sardà se presentó ayer con sotana en La Columna (TV3). Dijo que lo hacía con la esperanza de que el vestido le apagara la excitación sexual que le produce Julia Otero. Para driblar los amables ataques de la entrevistadora, él se pasó el rato tirándole flores.

“Miénteme, dime que nada ha cambiado, que tú eres el Sardà de siempre”, suplicó Otero después de pasar unas imágenes de archivo del Sardà de antes, tan buen chico, tan correcto, tan en su sitio.

“Cuando comenzaste Crónicas marcianas, que era la gran alternativa al Pelícano, todos respiramos hondo, dijimos: por fin una cabeza como Dios manda allí delante. Sabíamos que Sardà tiene un talento que no se le acaba. Pero ahora existe la sensación colectiva de que desaprovechas tu talento”. Él explicó que montar una opereta diaria tiene su mérito: “Es más difícil crear un mundo cada día a partir de la nada que ser periodista de informativos. Me enfadé muchísimo con las críticas elogiosas que recibí por el programa que hice la noche que mataron a Enerst Lluch”.

Según Sardà, entre Crónicas Marcianas y espacios como el Mississippi o el de Nieves Herrero sobre las niñas de Alcàsser hay una diferencia esencial: que los marcianos no se toman seriamente a ellos mismos. “Las cosas, si se hacen, se han de hacer sin complejos. Con vergüenza no se han de hacer. En todo momento queda claro que nos reímos de nosotros”.

Pero Julia Otero, quizá porque jugaba en casa, no se dejó convencer así como así. “Tú eres un tío progre, de izquierdas de toda la vida. ¿Y esta misoginia? Yo no me siento representada, ni que sea en coña, por ninguna mujer de tu programa. ¿Por qué no hay una mujer normal?”, le preguntó.

Mosén Sardà le hizo una oferta laboral: “ven tú una noche a la semana”. La directora de La Columna supo dar calabazas con elegancia: “¿Sabes qué pasa? Que yo tengo vergüenza, yo sí que tengo complejos, tengo escrúpulos: es un lastre”. Suerte tienen, los espectadores con escrúpulos, de los escrúpulos de Julia Otero.


Artículo original en catalán:

Mossèn Sardà

Eva Piquer

Xavier Sardà es va presentar amb sotana a La columna (TV3). Va dir que ho feia amb l'esperança que el vestit li aplaqués l'excitació sexual que li produeix Júlia Otero. Per driblar els atacs amables de l'entrevistadora, ell es va passar l'estona tirant-li floretes.

"Menteix-me, digue'm que res ha canviat, que tu ets el Sardà de sempre", va suplicar Otero després de passar unes imatges d'arxiu del Sardà d'abans, tan bon nen, tan correcte, tan al seu lloc.

"Quan vas començar Crónicas marcianas, que era la gran alternativa al Pelícano, tots vam respirar fondo, vam dir: per fi un cap com Déu mana allà al davant. Sabíem que el Sardà té un talent que no se l'acaba. Però ara hi ha la sensació col·lectiva que desaprofites el teu talent". Ell va explicar que muntar una opereta diària té el seu mèrit: "És més difícil crear un món cada dia a partir del no-res que ser periodista d'informatius. Em vaig emprenyar moltíssim amb les crítiques elogioses que vaig rebre pel programa que vaig fer la nit que van matar Ernest Lluch".

Segons Sardà, entre Crónicas Marcianas i espais com el Mississippi o el de Nieves Herrero sobre les nenes d'Alcàsser hi ha una diferència essencial: que els marcians no es prenen seriosament ells mateixos. "Les coses s'han de fer desacomplexadament, si es fan. Amb vergonya no s'han de fer. En tot moment queda clar que ens fotem de nosaltres".

Però Júlia Otero, potser perquè jugava a casa, no es va deixar convèncer així com així. "Tu ets un tio progre, d'esquerres de tota la vida. I aquesta misogínia? Jo no em sento representada, ni que sigui en conya, per cap dona del teu programa. Per què no hi ha una dona normal?", va preguntar-li. Mossèn Sardà li va fer una oferta laboral: "Vine tu una nit a la setmana". La directora de La columna va saber donar carbassa amb elegància: "Saps què passa? Que jo tinc vergonya, jo sí que tinc complexos, tinc escrúpols: és un llast". Sort en tenen, els espectadors amb escrúpols, dels escrúpols de Júlia Otero.


Política de Privacidad Política de Cookies © 1998-2024 juliaotero.net