Manuel Rivas: "Papallones i literatura són el més important"

Diario Avui, 3 de Julio de 2002

L'escriptor gallec treu la versió castellana del seu darrer llibre de relats, 'Las llamadas perdidas'

Jordi Capdevila

L'escriptor gallec Manuel Rivas ho té molt clar: no hi ha gèneres literaris, només hi ha poesia. Fins i tot en el periodisme, en un títol de diari, "si et sacseja, hi ha poesia".

Manuel Rivas és a Barcelona en el marc de la gira per promocionar la versió castellana del seu darrer llibre de relats, Las llamadas perdidas, que acaba de treure Alfaguara. L'escriptor participarà aquest vespre en una festa cultural a CaixaForum on s'alternarà la lectura d'alguns dels seus relats amb la interpretació de fados. Ell creu que els llibres s'han de promocionar, de la mateixa manera "que els pagesos ofereixen la seva millor fruita als mercats".

L'escriptor gallec ha tornat al conte perquè "escriure relats és escriure amb llibertat". Diu que en el relat hi ha fascinació, "hi ha un punt de llibertat i d'excitació que la novel·la no té". Rivas deixa anar que la literatura necessita que la sacsegin i que li interessa "qualsevol gènere literari si té aquesta excitació". En tot cas, els gèneres literaris no importen gaire "si hi ha poesia". Ho explica amb una imatge i poques paraules: "En la vida només hi ha dues coses importants: les papallones i la literatura. I de l'encreuament entre papallones i literatura en surt la poesia, que són les paraules que no perden sentit. El drama de l'home modern és que perd el sentit de les paraules".

Tant és així que Rivas creu que conté més poesia el grafit que hi ha escrit en moltes parets -com ara Només els peixos vius neden contra corrent-, que a l'escriptura de moltes novel·les i llibres. També en el periodisme hi ha poesia. Un títol de diari pot ser "com un espetec, et pot sorprendre com una flor silvestre". Encara que en el periodisme actual "hi ha una usurpació de les paraules, de la mateixa manera que hi ha una usurpació de la política i l'economia".

Rivas es va iniciar en el periodisme i sempre ha defensat el valor literari d'aquest gènere. "Vaig néixer en un diari de plom en un temps de plom", explica. En aquells temps, encara vivia Franco, "notaves alegria quan s'obria la brisa de l'esperança amb algunes notícies, quan algunes col·laboracions assaborien el color de la llibertat". Avui és diferent. L'escriptor és molt crític amb els informatius de les televisions. "M'agradaria que algun presentador alguna vegada digués: «Anava a explicar-vos una notícia però no em dóna la gana». Seria un gest que commocionaria els televidents. Necessitem aquest gest i en pitjors situacions que les d'ara hi ha hagut gestos d'aquests, de gent que arriscava bastant més que el seu pa de cada dia".

Per l'autor, "a vegades no hi ha diferència entre sentir un bust parlant a la televisió i escoltar el senyor Aznar. Hi havia un temps que es parlava del Sindicat del Crim i avui s'hauria de parlar del Sindicat dels Pilotes, ja que hi ha una mena de competència a veure quin periodista serà més servil amb el poder", diu Rivas. En posa un exemple concret: els mateixos que es deixen guiar per les audiències "es carreguen un programa ben fet, intel·ligent i que a més tenia màxima audiència, com el que feia Júlia Otero, sense donar cap explicació. Això és una usurpació de les paraules".


© 1998-2020 www.juliaotero.net                 

Este sitio web utiliza cookies para obtener datos estadísticos y ofrecer una navegación óptima. Al utilizar nuestra página web entendemos que aceptas su uso. Para más información sobre las cookies y su uso en nuestra web, consulta nuestra Política de cookies.