Avui, 25 de septiembre de 2002
Eva Piquer
Julia Otero ya había mostrado siempre una sospechosa debilidad por los escritores (la sección de Oscar López es un ejemplo), pero el lunes se pasó: ofreció a Carme Riera la chaise longue más codiciada de la televisión. Y lo más curioso es que la entrevista no coincidía con la promoción de un nuevo libro de la autora mallorquina. Eso ya es provocar por provocar. Más aún cuando en la misma hora, en las otras cadenas, hacen programas como debe ser, en los que desfilan de dos en dos las ex novias de Jesulín.
Si hubiera querido desentonar un poco menos, Julia Otero se habría limitado a entrevistar a la escritora durante dos minutos de pie. O, como mal menor, habría tenido la prudencia de hacer sentar a Carme Riera en un taburete, para evitar que se sintiera demasiado cómoda. Pero no. Ignorando las normas más elementales de los magazines de tarde, Julia Otero se atrevió a ceder la chaise longue de La Columna a una mujer que escribe en catalán. Como si no quedaran ex concursantes de Gran Hermano para entrevistar.
“La gente se piensa que la literatura es glamour, es salir por la tele, pero la gente no sabe que la literatura es la página en blanco y la búsqueda del adjetivo exacto”, explicó Carme Riera. Quizá sí, admirada Carme, que la gente confunde literatura con glamour, pero dudo mucho que alguien identifique la literatura con el hecho de salir por la tele. Fuera de la campaña de Sant Jordi, y a pesar de los elogiables esfuerzos de Julia Otero, las apariciones televisivas de escritores puros (no estamos hablando de Boris Izaguirre) son excepcionales.
Dado que no suelen salir por la tele, el público tiene una imagen equivocada de las personas que escriben. En contra de lo que parece, los escritores también son “de ese mundo”. “¿Sabes quién es Chenoa?”, preguntó Otero a Riera, y a la escritora la ofendió la duda: “¡Sí, por favor, si es de Mallorca!”. A Chenoa la debe de conocer hasta el menos mediático de los escritores catalanes, Miquel Bauçà. Que, por cierto, también es de Mallorca.
'Chaise longue'
Eva Piquer
Júlia Otero ja havia mostrat sempre una sospitosa debilitat pels escriptors (la secció d'Òscar López n'és un exemple), però dilluns es va passar: va oferir a Carme Riera la chaise longue més cobejada de la televisió. I el més curiós és que l'entrevista no coincidia amb la promoció de cap nou llibre de l'autora mallorquina. Això ja és provocar per provocar. Més encara quan a la mateixa hora, en les altres cadenes, fan programes com cal, en què desfilen de dues en dues les exnòvies de Jesulín.
Si hagués volgut desentonar una mica menys, Júlia Otero s'hauria limitat a entrevistar l'escriptora durant dos minuts a peu dret. O, com a mal menor, hauria tingut la prudència de fer seure Carme Riera en un tamboret, per evitar que s'hi trobés massa còmoda. Però no. Ignorant les normes més elementals dels magazins de tarda, Júlia Otero es va atrevir a cedir la chaise longue de La columna a una dona que escriu en català. Com si no quedessin exconcursants de Gran Hermano per entrevistar.
"La gent es pensa que la literatura és glamur, és sortir per la tele, però la gent no sap que la literatura és la plana en blanc i la recerca de l'adjectiu exacte", va explicar Carme Riera. Potser sí, admirada Carme, que la gent confon literatura amb glamur, però dubto molt que algú identifiqui la literatura amb el fet de sortir per la tele. Fora de la campanya de Sant Jordi, i malgrat els elogiables esforços de Júlia Otero, les aparicions televisives d'escriptors purs (no estem parlant de Boris Izaguirre) són excepcionals.
Com que no solen sortir per la tele, el públic té una imatge equivocada de les persones que escriuen. En contra del que sembla, els escriptors també són "d'eixe món". "Saps qui és Chenoa?", va preguntar Otero a Riera, i a l'escriptora la va ofendre el dubte: "Sí, per favor, si és de Mallorca!". A Chenoa la deu conèixer fins i tot el menys mediàtic dels escriptors catalans, Miquel Bauçà. Que, per cert, també és de Mallorca.