Ara.cat, 21 de febrero de 2013

Entrevista original en catalán

Por Bibiana Ballbé

Llena el espacio: presencia, carácter, personalidad. Brinda respeto y se hace respetar. ¡Bam! Rápida, fulminante, honesta. Tiene nervio: las cosas, claras, y las respuestas, directas. Nada de filigranas: ¿Te gusta la foto? No, nada / ¿Qué es lo mejor de hacerse mayor? Nada / ¿Te interesa la política? Claro que me interesa: sospechar de ella es un error. Letra clara y la quinta permanentemente puesta: sabe qué piensa y dispara. Verdades como balas: ¡bang! ¿Qué te reprochan? Que soy blanda. ¿Lo eres? No, soy correcta y bien educada: la impertinencia no es mi estilo.

TRET 1. Julia se moja: en las respuestas y en las preguntas. En el juego de la comunicación, se deja la identidad: ¿Eres buena mentirosa? No, pero soy defensora de la mentira social, con la verdad no se puede ir por la vida, el mundo sería ingobernable e invivible. Got it. Seguimos: La seducción es la condición previa a la comunicación. ¿Por qué sospechamos? Porque la relacionamos con la familia de las cosas turbias, las de cintura para abajo, y no tiene nada que ver. ¿Te consideras seductora? Duda un único instante y apunta: La modestia es la virtud de los que no tienen ninguna otra, por lo tanto: soy capaz de conseguir un ambiente propicio para que el personaje se suelte. ¿Es la vía más rápida para conseguir cualquier cosa? No: es la más inteligente.

TRET 2. Avanzamos a golpe de recelo: ¿De la política, sospechas? Sospechar de la política es un error: es sospechar de la condición humana, la política es una actividad noble y fundamental. ¿Te gusta? Me apasiona. ¿Te has dedicado? No: prefiero tratarla desde la comunicación. ¿A quién votas? Esto es secreto. Hace una pausa y repite: Esto es secreto. Y luego, mueve pieza: Soy una persona de izquierdas, no me escondo. ¿De izquierdas y qué más? Atea. ¿Y qué más? Feminista. ¿Con el tiempo, más o menos? Exactamente igual. ¿No ha cambiado nada? Sí, muchas cosas, pero sigo teniendo muchas razones. ¿El feminismo es un ademán de machismo? No: son conceptos totalmente asimétricos. ¿Qué te gusta de los hombres? Aparte de su cuerpo -si está bien-, y del culo -que es muy importante y sé cómo lo quiero-, me gustan el pragmatismo y la franqueza: dicen verdades sin filigranas: Hosti, tío, ¡qué barriga que tienes! Las mujeres nos mataríamos.

TRET 3. La desdramatización como concepto. ¿Eres tan valiente y guerrera como pareces? No, soy tan testaruda como parezco. ¿No necesitas nunca protección? No. Yo estoy dispuesta a estar sola si no es para estar con alguien sólo porque quiero, no porque toca. ¿Lo estás? Sí: estoy acompañada del padre de mi hija, un señor con quien pasaré el resto de mi vida. ¿Crees en el amor para siempre? Esta relación hace poco que ha empezado -pausa-: 16 años. ¿Eso es poco? Bueno, quizá ya es bastante, pero no ha sido mi primer amor. ¿Cómo cambia el amor con el tiempo? Cambian las prioridades: y entiendes que las pasiones son agotadoras. Se trata de transformar la relación en algo que mantenga una dosis imprescindible de chispas y animalidad, pero también de sentimientos más tranquilos que te permitan vivir.

TRET 4. Traca final: ¿Qué te gustaría desaprender? La desconfianza: me gustaría recuperar la ingenuidad y, sobre todo, me gustaría desaprender la carga de responsabilidad. ¿Son las hostias que nos clavan que nos hacen más conscientes? Y las expectativas: cuando crees que no tienes nada que perder, la vida fluye mucho más fácilmente. ¿Qué es lo mejor de hacerse mayor? Nada. ¿Ni la experiencia? ¡No! No me creo nada. Lo único es que asumes que morirse es normal: la vejez es fundamental para asumir que esto se acaba.

 

Entrevista original en catalán:

Júlia Otero: "No hi ha res de bo a fer-se gran"

Ara.cat, 21 de febrero de 2013

Por Bibiana Ballbé

Omple l'espai: presència, caràcter, personalitat. Brinda respecte i es fa respectar. Bam! Ràpida, fulminant, honesta. Té nervi: les coses, clares, i les respostes, directes. Res de filigranes: T'agrada la foto? No, gens / Què és el millor de fer-se gran? Res / T'interessa la política? Esclar que m'interessa: sospitar-ne és un error. Lletra clara i la cinquena permanentment posada: sap què pensa i dispara. Veritats com bales: bang! Què et retreuen? Que sóc tova. ¿Ho ets? No, sóc correcta i ben educada: la impertinència no és el meu estil.

TRET 1. La Júlia es mulla: en les respostes i en les preguntes. En el joc de la comunicació, s'hi deixa la identitat: Ets bona mentidera? No, però sóc defensora de la mentida social; amb la veritat no es pot anar per la vida, el món seria ingovernable i invivible. Got it . Seguim: La seducció és la condició prèvia a la comunicació. Per què en sospitem? Perquè la relacionem amb la família de les coses tèrboles, les de cintura cap avall, i no hi té res a veure. ¿Et consideres seductora, tu? Dubta un únic instant i apunta: La modèstia és la virtut dels que no en tenen cap altra, per tant: sóc capaç d'aconseguir un ambient propici per tal que el personatge es deixi anar. ¿És la via més ràpida per aconseguir qualsevol cosa? No: és la més intel·ligent.

TRET 2. Avancem a cop de recel: De la política, en sospites? Sospitar de la política és un error: és sospitar de la condició humana; la política és una activitat noble i fonamental. ¿T'agrada? M'apassiona. ¿T'hi dedicaries? No: prefereixo tractar-la des de la comunicació. ¿A qui votes? Això és secret. Fa una pausa i repeteix: Això és secret. I després, mou peça: Sóc una persona d'esquerres, no me n'amago. ¿D'esquerres i què més? Atea. ¿I què més? Feminista. ¿Amb el temps, més o menys? Exactament igual. ¿No ha canviat res? Sí, moltes coses, però segueixo tenint moltes raons. ¿El feminisme és un posat de masclisme? No: són conceptes totalment asimètrics. Què t'agrada dels homes? A part del seu cos -si està bé-, i del cul -que és molt important i sé com el vull-, m'agraden el pragmatisme i la franquesa: diuen veritats sense filigranes: Hosti, tio, quina panxa que tens! Les dones ens mataríem.

TRET 3. La desdramatització com a concepte. ¿Ets tan valenta i guerrera com sembles? No, sóc tan tossuda com semblo. ¿No necessites mai protecció? No. Jo estic disposada a estar sola si no és per estar amb algú només perquè vull, no perquè toca. ¿Ho estàs? Sí: estic acompanyada del pare de la meva filla, un senyor amb qui passaré la resta de la meva vida. ¿Creus en l'amor per sempre? Aquesta relació fa poc que ha començat -pausa-: 16 anys. ¿Això és poc? Bé, potser ja és bastant, però no ha estat el meu primer amor. ¿Com canvia l'amor amb el temps? Canvien les prioritats: i entens que les passions són esgotadores. Es tracta de transformar la relació en alguna cosa que mantingui una dosi imprescindible d'espurnes i animalitat, però també de sentiments més tranquils que et permetin viure.

TRET 4. Traca final: Què t'agradaria desaprendre? La desconfiança: m'agradaria recuperar la ingenuïtat i, sobretot, m'agradaria desaprendre la càrrega de responsabilitat. ¿Són les hòsties que ens claven que ens fan més conscients? I les expectatives: quan creus que no tens res a perdre, la vida flueix molt més fàcilment. ¿Què és el millor de fer-se gran? Res. ¿Ni l'experiència? No! No em crec res. L'únic és que assumeixes que morir-se és normal: la vellesa és fonamental per assumir que això s'acaba.


Política de Privacidad Política de Cookies © 1998-2024 juliaotero.net